El que avui us comparteixo és l’evolució d’una petita zelkova serrata en imatges però sobretot l’essència de què es pot fer bonsai de qualitat amb material molt humil, de forma ràpida sempre que es tingui una mica de visió i amb les tècniques adequades. Les imatges ensenyen l’evolució durant dos anys.
Des del meu punt de vista, la zelkova serrata sempre ha estat una espècie una mica menyspreada però per les condicions del nostre clima, és una espècie molt adequada per a cultivar i tenir a les nostres estanteries i a més a més, és un caduc!! Punt a favor per encara donar-li més importància ja que les podem gaudir nues a l’hivern.
La zelkova va arribar així a casa per allà al Juliol del 2020, regal de l’amic i company Pere que sap que m’agrada treballar i jugar amb aquest tipus de material. Durant aquella temporada vegetativa se la va deixar tirar al seu aire per tal que agafés força i ja de pas, si engreixava una mica més el tronc i la base, tot això que guanyava. Tenia molt clar el que volia fer així que la vaig adobar fort per preparar-la pel treball de la temporada vinent.
Si bé comentava que les serrata són fàcils de cultivar, el tema de l’adobat en aquesta espècie s’ha de tenir molt en compte depenent dels objectius que es vulguin aconseguir. Si el que volem es fomentar el creixement, podem abonar amb adobs més alts en nitrogen però si l’objectiu és fomentar una ramificació fina, l’adob s’ha d’adequar a aquest ja que sinó es farà molt complicat aconseguir-lo.
Amb l’arribada de la primavera, es va realitzar el treball que tant s’havia estat esperant. Transplant per a poder treballar les arrels per una banda, i tall dràstic de la part aèria per l’altra banda. Aquí és quan es veu clar l’objectiu que havia tingut en ment des del principi, aconseguir un estil escombra mame tan típic d’aquesta espècie.
Volia que tots els brots sortissin del mateix punt així que vaig posar alguna cosa que impedís que brotés pel tronc i obligar a que la brotada fos per la part més alta del tronc (en aquest cas vaig utilitzar cinta aïllant però hi ha moltes maneres de poder-ho fer).
Com era d’esperar, al cap de poques setmanes ja havien sortit molts brots per la zona on volia així que es va fer una primera sel·lecció i deixar els que més m’interessaven. Com es veu a la foto, es seguia abonant generosament, i a partir d’aquell moment, encara aniria a més ja que l’objectiu començar a fer la ramificació primària de la futura escombreta.
Els que em coneixen saben que sóc molt curós amb el tema del cultiu així que por molt senzill que fos el projecte, estava abonat tant amb líquid com amb sòlid (biogold) i químic, sisi, a molt gent li sorprèn quan ho dic però als meus arbres hi aplico de forma sovint dosis d’adob químic.
L’objectiu, com deia, era crear la ramificació primària així que durant tot el 2020 es va deixar tirar al seu aire i fent alguna selecció de brots i poda molt lleugera. En aquesta foto tenim com a referència el tap d’una garrafa i és que estem parlant d’un mame. Amb la qual cosa els treballs de ramificació han de ser molt curosos ja que amb un tamany tan petit qualsevol defecte es veu ràpidament.
Per mi, la millor època de l’any per a poder gaudir dels nostres arbres caducs. Aquesta és l’època ideal per a poder treballar sobre la ramificació filferrant les branques, reduint restes de poda de la temporada, netejant el tronc i destapant la base…Així la teníem per aquella època.
Si comparem aquesta fotografia amb la de la primavera d’aquell mateix any, podem veure la ràpida evolució en tan sols una temporada de creixement i és que, com deia, són arbres que amb un bon cultiu tenen molt de vigor.
Per llavors, ja començàvem a tenir l’estructura bàsica de l’arbre, branques primàries i secundàries així que era moment de fer un pas endavant i començar a crear la ramificació fina per una banda, i consolidar aquesta estructura primària per l’altra.
Per tal de poder fer aquest pas endavant, vaig considerar necessari el reduir la dimensió del test així que a la primavera d’aquest 2022 la vaig tornar a transplantar. Una característica molt valorada d’aquesta espècie són els seus nebaris amples i plans així que és primordial transplantar els nostres exemplars freqüentment i treballant a fons les arrels en cada un d’ells.
Accepten les podes fortes d’arrels així que això ens facilita la feina a l’hora de treballar-les per aconseguir bases interessants. En aquest cas la base no és del tot uniforme com es pot veure així que s’haurà de treballar a fons durant els pròxims anys per tal de poder-la millorar.
Amb l’objectiu de crear una ramificació fina, aquest any no s’ha deixat créixer tan lliurament i ja s’ha començat a pinçar de forma habitual no obstant, cal recordar que l’altre objectiu era el de consolidar la ramificació per tant aquests pinçats han estat selectius depenent de la branca afectada i l’estat d’aquesta. El fet d’estar amb un test més petit, també ha reduït el vigor de la planta facilitant així el control d’aquests creixements. Aquí es pot veure l’abans i el després d’un d’aquests pinçats d’aquesta temporada:
A dia d’avui, l’arbre està esperant la tan desitjada arribada del fred per tal de tirar la fulla i brindar-nos de nou, la senzillesa de la seva ramificació. Encara queda molt de camí per a que l’arbre maduri però considero que amb tan sols dos anys de treballs, s’ha avançat prou ràpid i ja estic neguitós per obrir la nova etapa que tinc pensada per a aquest petit projecte.
Recomano totalment aquesta espècie per tot el que pot aportar a la nostra col·lecció i la senzillesa del seu cultiu. I una mostra d’aquestes paraules és que no és l’únic exemplar que tinc a les estanteries, aquí us mostro una altre, en un altre estat i més gran però qui diu que captiven?
Marc Gesalí
Soci de l’Associació Tarragona Bonsai
