El passat dijous 24/06/2021 i dins de les activitats que l’Associació Tarragona Bonsai va organitzar en l’anomenada “SHOKA 2021”, va tenir lloc a les 11h. del matí una demostració d’Ikebana a càrrec de la professora na Josefina Espallargas Bella i posteriorment, cap a les 12h. del migdia es van portar a terme tallers d’Ikebana entre el públic assistent.
Es van elaborar deu composicions totes diferents i amb un material molt divers entre els que hi havia plantes d’aigua com jonquillos, paraigüets i falgueres que envoltats d’aigua i amb un material molt refrescant, representen l’estació de l’estiu.
També es pot veure algun paisatge simbolitzant la vegetació més llunyana i la vegetació d’a prop de manera que s’integren altres elements com pedres amb formes foradades per l’aigua.
Totes les composicions reflecteixen la creativitat i sensibilitat del públic que va participar en els tallers dins d’un ambient de tranquil·litat i reflexió que va ajudar a aprofundir la relació personal de cadascú amb la natura.
Ahir a la tarda es va inaugurar la mostra de bonsai Shoka 2021. L’acte va tenir lloc al Pati de Jaume l de l’Ajuntament de Tarragona. L’espai és un marc inigualable per la primera mostra que l’Associació Tarragona Bonsai fa a l’Ajuntament de Tarragona. La inauguració de les jornades de bonsai va anar de la ma d’Elvira Vidal i Mª José López, conselleres de l’Ajuntament de Tarragona, i per part de l’associació, Francesc Giner que va fer el discurs inaugural. Després es va entregar un obsequi a tots els socis i sòcies que havien participat a la mostra amb els seus arbres. Potser no sóc del tot objectiu però la Shoka 2021 és la millor mostra de bonsai que l’associació ha fet mai, tant per la qualitat dels arbres com per la composició, i també pel bonic tokonoma que dona la rebuda a tots els visitants.
El passat dissabte vam fer 2 tallers, matí i tarda, amb el mestre Gabriel Romero, Gabi per als amics. Abans de posar-nos a la feina Gabi va aprofitar que havia socis novells per explicar les claus del bonsai. Mai està de més tornar a escoltar-les ja que sovint les coses més bàsiques no les fem correctament: aigua, sol, substrat, adob i tractaments. Sembla fàcil oi? Després vam treballar diferents espècies. Al matí: olivera, pi blanc, pi silvestris, figuera i lledoner. I a la tarda: 2 junípers, savina rastrera, aranyoner i alzina surera. Gabi parla a través del seu treball. Busca la línia que neix al nebari i acaba al cim i després col·loca les branques, amb parsimònia, per assolir l’harmonia
Després de molt de temps ens fa molta il·lusió anunciar-vos que entre els dies 23 i 27 de juny farem una exposició de bonsai al Pati de Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. Aquest esdeveniment és d’especial importància ja que mai, en tota la història de l’associació, havíem exposat en aquest espai tan emblemàtic de la nostra ciutat
L’exposició s’emmarca dins d’un conjunt d’activitats que hem anomenat Jornades de bonsai Shoka 2021. Durant 3 dies tindrem la presència del mestre de bonsai David Quintana provinent del país basc. Amb ell farem tallers de bonsai, demostracions, xerrades etc.
Farà uns trenta anys un Nadal em varen regalar un bonsai de “Ehretia” (carmona) i un llibre sobre el cultiu de bonsais. Per cert, la Carmona va durar poc temps, però va ser suficient per quedar-m’hi enganxat al món del Bonsai.
En aquella època jo treballava a l’ hostaleria i amb aquesta feina quan tens hores lliures, tothom treballa i quan tothom fa festa et toca treballar. Llavors tenia pocs referents per compartir experiències, a més, durant aquells anys es trobava poca informació, algun llibre amb fotografies molt maques i poc més… (de l’internet ni se’n sentia a parlar ???).
Així és que un dia vaig decidir recuperar un arbre i li va tocar a aquest pi. El pobre ha estat la víctima d’un principiant, amb ell vaig aprendre a filferrar, passant per un munt d’estils, semi cascada, escombrat pel vent, inclinat, vertical, …
1994
2006
Durant molts anys després de fer-li de tot i més, quan va començar a tenir volums de verd, i bastant densificats, em vaig decidir a formar-lo com a vertical informal.
Mentrestant vaig fer un curset amb el Pere, què pujava a Valls a un local de la Sal Grossa. Durant aquells anys tota la informació que trobava sobre els pins era referida al Pi Blanc Japonès o Pentaphylla (P. Parviflora), Pi Negre Japonès (P. Thumbergii), Pi Roig Japonès (P. Densiflora) o Pi negre (P. Mugo). Però del Pi Blanc o Carrasco (P.Halepensis)es trobava poca informació relacionada amb el Bonsai. Vaig decidir començar a aplicar-li les tècniques que explicaven en diversos articles sobre els pins.
Febrer 2007
D’aquesta manera, a base d’anar provant, em vaig adonar que tenia la tendència a un creixement de branques molt primes i llargues, amb unes agulles també allargades, sense les típiques espelmes que es veuen als pins, la qual cosa feia difícil aconseguir que les branques brostessin pel darrera. Vaig aprendre que havia de començar a pinçar els nous brots més aviat, abans que s’estiressin massa. Amb el temps estic aconseguint que les branques ja no s’allarguin tant i densifiquin més.
Es tracta d’un pi molt fort, al què li he fet de tot: filferrar amb torsions impossibles, o tallar agulles per la meitat com qui talla un floc de cabells per reduir densitat…Després d’haver tallat les agulles del pi es queden negres, però si es fa en l’època de creixement fort surt una goteta de resina i ja no passa.
Agost 2009
Quan començava a tenir una forma i ramificació bastant acceptable, a finals de febrer, el vaig trasplantar i aquell mateix any el vaig exposar al Firagost 2009.
Durant el 2009, a la localitat de Lorca, vaig assistir amb un grupet de companys de la Associació, al XXV Congres Europeu de Bonsais. Allí vaig escoltar una xerrada en llengua anglesa on es parlava dels pins, només vaig poder agafar idees del que veia, ja que no entenia gran cosa.
Aquell dia va ser la primera vegada que vaig veure el requadre que explica els treballs a realitzar als pins durant els 12 mesos de l’any (en anglès) i que després ha sortit publicat a moltes revistes, ja traduït.
Durant tots aquests anys li he aplicat totes les tècniques que s’expliquen per tal de densificar els pins, com treure les fulles dels anys anteriors, pinçar els nous brots, aplicar el Metsumi, etc.
Va arribar un dia que vaig creure oportú eliminar la primera rama, ja que amb la por del principiant tenia els meu dubtes, així que abans de tallar-la vaig passar una fotografia pel Paint de Microsoft, esborrant-la per veure con quedaria. Al final la vaig deixar com a fusta morta.
Gener 2010
Amb el temps, al tenir més ramificació i controlant el reg s’ha aconseguit reduir el llarg de les agulles, ja a partir del 2012 va començar a fer espelmes, pel que vaig poder aplicar el Metsumi.
Durant tots aquets anys l’he anat cuidant conjuntament amb tots els altres arbres que tinc, alguns anys amb més intensitat i d’altres gairebé abandonats, pràcticament, només regant-los perquè no es morissin.
A l’octubre del 2015 el vaig exposar a la mostra de tardor al pati de la Diputació de Tarragona.
2015
I a l’abril del 2019 el vaig portar a la Soshun per treballar-lo amb el mestre Takeo Kawabe, on se li va treure bastanta ramificació, baixant les rames que van quedar i deixant-lo més estilitzat veient millor tot el moviment de l’arbre.
Al desembre del 2019 el vaig preparar pel trasplantament que li faria al març del 2020, a una torreta rodona i més petita, més adient a la forma de l’arbre. Es tracta d’una varietat de pi molt resistent i molt apropiada per practicar treballs com bonsai, us animo a provar.
2021
Aquests són altres pins halepensis que estic treballant de la meva col·lecció.
Aquest lloc utilitza cookies. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per obtenir més informació, inclòs com controlar les cookies, consulteu aquí
Política de Cookies
