Empelt d’aproximació en un pi

L’empelt és una tècnica que s’utilitza en bonsai per obtenir branques on no n’hi ha, millorar un nevari afegint arrels, i moltes més possibilitats. No és tan complicat o difícil com es creu, però perquè sigui tot un èxit hem de conèixer diversos aspectes clau.

En el cas dels pins, moltes vegades es converteix en una tècnica imprescindible, ja que els costa molt formar brots nous  en escorça vella. Mitjançant l’empelt podrem col·locar  fullatge prop del tronc i  aprofitar així, material de viver o Yamadori, que sol tenir generalment el verd molt allunyat del tronc.

Hi ha molts tipus d’empelts però en aquest article em centraré en l’empelt d’aproximació.
Aquest tipus d’empelt ens ofereix la major probabilitat d’èxit si el comparem amb empelts formats amb altres plantes. Per fer-ho bé hem de tenir present diverses condicions claus.

En primer lloc hem d’utilitzar una tècnica correcta i ben executada. En segon lloc, l’arbre ha d’estar sa i preferiblement fort. I per últim, és molt important utilitzar un ganivet apropiat i extremadament esmolat (com a anècdota, hauria de poder afaitar el borrissol de l’avantbraç amb facilitat ). Per això hem d’esforçar-nos en el correcte esmolat del ganivet amb una pedra de gra molt fi, i fins i tot assentant el tall amb cuir i pasta.

Un bon tall ens garanteix l’íntim contacte del càmbium entre la branca gruixuda sense fulles i la branqueta empeltada. L’objectiu és tallar netament, sense malmetre  les cèl·lules ni el teixit vascular.

En uns mesos aquestes dues branques vives s’hauran soldat.

La temporada ideal per fer l’empelt és a la primavera, quan hi ha molta activitat i circulació de sàvia.

La tècnica:

Podem unir dues parts de plantes diferents, d’una mateixa planta i fins i tot d’una mateixa branca.

Un cop decidit el lloc on realitzarem l’empelt, busquem la branqueta apropiada que puguem apropar  fàcilment al tronc. Utilitzarem filferro per subjectar-la  en la posició adequada si fos necessari.

A continuació, amb la part del bisell del ganivet cap avall (el tall tendirà a sortir), realitzarem dos talls longitudinals prou llargs a la branqueta a empeltar, un a dalt i un altre a baix, , lliscant suaument el ganivet, i deixant aquesta secció tallada en forma de falca.

També deixarem una mica d’escorça  al costat més prim, per augmentar les possibilitats d’èxit, ja que així hi haurà  mes càmbium en contacte.

Seguidament, amb la part plana del ganivet cap avall (el tall tendirà a entrar), farem el tall a la branca gruixuda (sense fulles), enfonsant diagonalment el tall a una profunditat apropiada.

Preferiblement el tall es dirigirà cap a l’exterior de la branca, encara que el més important és que es produeixi un bon encaix quan inserim la branqueta.

Així doncs seguidament encaixem la branqueta en forma de falca dins del tall.

Subjectarem el conjunt al seu lloc, lligant l’empelt amb cinta. Donarem voltes al voltant, alternant la direcció de la cinta en forma de creu sobre l’empelt. Estranyarem fermament però sense excedir-nos.

Personalment  faig servir cinta de polipropilè, és fàcil de trobar (es pot comprar a un basar xinès) i és mes ferma i resistent.

Al  final de la tardor és probable que ja puguem separar l’empelt amb èxit. Per afavorir que l’empelt agafi  acostumo a fer una osca o  tall petit   a la branqueta d’entrada, tallant la meitat amb la buidadora còncava, d’aquesta manera s’afavoreix l’arribada de sàvia a la branqueta des de la nova branca gruixuda.   La branqueta es tallarà definitivament quan  arribi la propera primavera.

José Pérez Sánchez

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.