Fer un bonsai des d’una estaca

Les persones que no fa gaires anys que ens dediquem al món apassionant del bonsai, anant a exposicions, mirant reportatges sobre la matèria, llegint revistes, fent cerques a internet… un dels fets destacables que observem és la lentitud romancera amb què evoluciona la planta cada temporada, i any rere any.

Fa un parell o tres anys, un d’aquests innombrables reportatges explicava com algun intrèpid avançava força anys en el conreu i cura del bonsai. Exposava com, amb certa facilitat amb una branca, tronc o estaca, podia fer-se germinar, i després anar-lo treballant per convertir-lo en un petit arbre bonsai. Les estaques o troncs més fàcils a l’hora d’arrelar i posteriorment, convertir-los poc a poc en bonsai, són l’olivera, el magraner i la figuera. I, amb ganes de provar i indagar aquesta nova fórmula, anirem exposant amb fotos les passes fetes amb diferents estaques.

Val a dir, que aquí s’ensenyaran els troncs que han sobreviscut a tot el procés, i que pel camí hauran quedat unes quantes dotzenes d’estaques sense arrelar ni sobreviure. Cal dir també, de les tres espècies que arrelen més fàcilment, s’ha aconseguit amb dos, el magraner i la figuera. Els troncs d’olivera no han reeixit com a futurs arbres bonsais.

La millor època per fer-ho és finals d’hivern i començament de la primavera. N’anirem ensenyant fotos i en farem un comentari cronològic explicatiu.

Magraner

22-5-2020 – Aquest procés comença el dia 22 de maig de 2020. L’objectiu és un magraner al camp, abandonat i ben a prop de casa.

22-5-2020 – L’estaca es posa en remull un parell de dies en un bidó amb aigua i una pastilla trinxada de vitamina B1 Benerva, que pot trobar-se a qualsevol farmàcia a un preu baix.

Passats un parell o tres dies en remull, es fa la plantació. Al no saber del futur de l’estaca hi poso turba i una mica d’akadama i pomiche. A la base de l’estaca, a la part del càmbium, es posen hormones d’arrelament, i al substrat s’afegeix una mica de carbó trinxat, i, important, es lliga ben lligat el tronc.

5-6-2020 – Han passat catorze dies després d’haver tallat el tronc, posar-lo en remull i, al cap de dos dies, plantar-lo en torreta. Es posa en una bossa negra de brossa o un bidó tancats hermèticament que faran la funció d’hivernacle. No tenir cap claror ajudarà que arreli amb més facilitat. Al cap de catorze dies s’observa com comença a brostar el tronc.

29-6-2020 – Al cap d’un mes i pocs dies, completament fora del bidó o bossa negra, en un lloc on no li toqui directament el sol. Cal resguardar-lo una mica durant unes setmanes. Passades unes setmanes, a ple sol i ben regat.

3-10-2020 – A ple sol durant l’estiu i ben mimat.

14-11-2020 – Retocat.

6-2-2021 – Enfilferrat.

4-5-2021 – A ple sol.

22-10-2021 – Anant-lo retocant.

23-12-21 – Totalment despullat, inici d’hivern.

25-2-2022 – Retocat.

22-2-2022 – Transplantament realitzat amb èxit, i posat en torreta d’entrenament.

27-3-22 – Al cap d’uns dies del transplantament. Agafant força.

18-4-22 – Molta aigua i sol.

19-5-22 – Amb força i retocat.

31-5-22 – Comença a treure flor, hi haurà magranes.

8-6-22 – La flor avança.

Aquest és el procés del magraner, del 22 de maig de 2020 fins a l’actualitat (juny de 2022).

Ara, una pinzellada a dos més des de l’estaca.

Figuera

21-2-21 – Al costat de casa, el veí té una figuera immensa. En talla un tronc, i aquí comença la crònica d’una figuera.


El sistema és el mateix explicat més amunt de la branca del magraner de fa dos anys.

13-3-21 – – Al cap de vint dies, comença a brostar.

22-10-21 – Anant-lo retocant.

23-12-21 – Sense fulles, entrant a l’hivern.

25-5-22 – Sol i aigua.

29-5-22 – Plantada en una torreta més gran.

8-6-22 – El canvi de torreta li ha provat.

Un altre magraner

24-1-21 – Comença un altre camí d’aquesta estaca de magraner.

23-12-21 – Pelat a l’entrada de l’hivern.

19-5-22 – Retocat, a ple sol.

31-5-22 – Anant-lo retocant.

8-6-22 – Ben regat.

Aquesta és la cronologia d’aquests tres arbres. Si van seguint el seu camí, amb els anys podem fer-ne la valoració, camí de fer-se bonsai. En podem fer memòria i veure els canvis efectuats.

Esperem que us hagi servit aquesta cronologia i, si alguna persona vol provar-ho, endavant. Segurament més de quatre no arrelaran. En canvi, els que evolucionen, és un factor molt positiu. Veure com des d’una branca d’un arbre abandonat o d’algun de conegut s’intenta fer un arbre bonsai des de zero, i la seva evolució, és un valor afegit molt positiu.

Jordi Tudó i Berenguer
Soci de l’associació de Tarragona Bonsai

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.