Més o menys al setembre de l’any 2003 i per raons que alguns coneixeu, va caure a les mans un enorme talòs que era part de la soca d’una olivera vella que havia crescut als terrenys del càmping “La Ardiaca” de Cambrils.
Gairebé no cabia al maleter del cotxe i a l’arribar a casa el vaig posar en un recipient amb una solució d’aigua i aminoàcids.
La veritat, no sabia que fer amb semblant talòs i en aquest recipient va estar dos o tres mesos, per fi un dia em vaig decidir, amb uns punxons i una bona maça vaig poder partir-lo en tres trossos dels quals dos es van plantar i el tercer va anar a la xemeneia.
Ja no era un talòs, ara eren dos projectes de bonsai, el projecte núm. 1 i el projecte núm. 2.
Es van plantar en un substrat compost, aproximadament, per pomice 80% i lutita 20%. La brosta no va tardar en aparèixer i els troncs van arrelar i créixer lliurement durant diversos anys. El projecte núm 1 tenia una fusta morta molt interessant i després de netejar-la i treballar-la una mica amb raspalls de niló va començar a tenir qualitats per ser el punt d’interès d’un futur bonsai.
El projecte núm 2 era diferent, seguia sent un talòs pesant, tenia fusta morta però sense gaire sentit i no m’inspirava un possible disseny. Vaig fer el mateix que vaig fer amb el talòs inicial, com les parts vives es trobaven a l’exterior de la fusta morta el vaig partir per la meitat. La part més critica la vaig tallar amb motoserra i la resta la vaig trencar amb una palanca i alguns punxons per aconseguir una textura més natural de la fusta.
Ara tenia dos projectes nous, el que era un pesat talòs ara eren dos projectes, el núm. 2 i el núm 3, amb fusta morta molt prometedora i molt mes lleugers i dinàmics. Es van plantar en caixa de fruita amb la mateixa barreja de substrat, 80% de pomice i 20% de lutita.
Projectes núm 2 i núm 3 ja separats i plantats a la mateixa caixa.
Van créixer durant uns anys lliurement, i després es van podar i filferrar per formar el que en un futur haurien de ser les seves branques i la seva estructura bàsica. La meva intenció només era formar possibilitats de disseny, però sense definir estrictament res, tenir diverses alternatives per a la seva formació final .
Quan formem un arbre per fer un bonsai, és molt important tenir un bon pla de treball i fer només els treballs necessaris per assolir poc a poc el que l’arbre necessita. En aquest moment els tres arbres necessitaven definir clarament la fusta morta, i per poder-la treballar amb seguretat, els arbres havien de tenir un bon sistema radicular que permetrà resistir els treballs amb màquines elèctriques, amb enformadors i maces, havien de resistir vibracions, cops i pressions sense que s’enfonsés el seu sistema d’arrels. Treballar la fusta morta és una feina molt important i difícil, pot fer que tinguem un magnífic bonsai o un bonsai mediocre. S’ha de treballar pensant què aportarà al disseny final de l’arbre i tota l’estructura de branques i part verda de l’arbre ha d’harmonitzar per ressaltar aquesta zona. És per això que durant anys els tres arbres han crescut sense un criteri fix de formació. S’han treballat moltes branques, cuidant la seva conicitat i la seva ramificació però sabent que potser no formarien part del disseny final.
Actualment la fusta morta ja s’ha treballat i esta força definida, sobretot a l’arbre núm 1 i a l’arbre núm 3, només falta que l’aigua el vent i el temps facin la feina de degradar la part superficial i poc a poc anar traient aquesta part amb raspalls de niló, perquè tingui un aspecte el més natural possible. A l’arbre núm 2 la fusta no està definida del tot, encara cal treballar molt la part alta i treure pes a la part baixa, no el tinc de el tot clar i per això contínua plantat a la caixa de fruita, no vull que es trenqui el test que tinc pensat per plantar-lo en un futur.
Ara és el moment de pensar seriosament el disseny dels tres bonsais, ja no són simplement projectes. El pla de treball està encaminat a aconseguir la ramificació necessària per formar l’estructura de branques principals, amb el gruix i el moviment adequat. Quan les branques principals estiguin formades el pas següent serà densificar-les, però per això encara falten dos o tres anyets més si tot va bé.
Dissenys dels tres projectes d’oliveres
Nota: Encara penso com seria avui el tros de talòs que es va cremar a la xemeneia.
Francesc Giner Ossó