TALLERS DE BONSAI AMB EN GABRIEL ROMERO

El passat dissabte vam fer 2 tallers, matí i tarda, amb el mestre Gabriel Romero, Gabi per als amics. Abans de posar-nos a la feina Gabi va aprofitar que havia socis novells per explicar les claus del bonsai. Mai està de més tornar a escoltar-les ja que sovint les coses més bàsiques no les fem correctament: aigua, sol, substrat, adob i tractaments. Sembla fàcil oi? Després vam treballar diferents espècies. Al matí: olivera, pi blanc, pi silvestris, figuera i  lledoner. I  a la tarda: 2 junípers, savina rastrera, aranyoner i alzina surera. Gabi parla a través del seu treball. Busca la línia que neix al nebari i acaba al cim i després col·loca les branques, amb parsimònia, per assolir l’harmonia

Publicat dins de General | Deixa un comentari

JORNADES DE BONSAI SHOKA 2021

Després de molt de temps ens fa molta il·lusió anunciar-vos que entre els dies 23 i 27 de juny farem una exposició de bonsai al Pati de Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. Aquest esdeveniment és d’especial importància ja que mai, en tota la història de l’associació, havíem exposat en aquest espai tan emblemàtic de la nostra ciutat

L’exposició s’emmarca dins d’un conjunt d’activitats que hem anomenat Jornades de bonsai Shoka 2021. Durant 3 dies tindrem la presència del mestre de bonsai David Quintana provinent del país basc. Amb ell farem tallers de bonsai, demostracions, xerrades etc.

Podeu veure el programa fent clic a Jornades de bonsai Shoka 2021 | Associació Tarragona Bonsai

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Història d’un pi blanc (Pinus halepensis)

Farà uns trenta anys un Nadal em varen regalar un bonsai de “Ehretia” (carmona) i un llibre sobre el cultiu de bonsais. Per cert, la Carmona va durar poc temps, però va ser suficient per quedar-m’hi enganxat al món del Bonsai.

En aquella època jo treballava a l’ hostaleria i amb aquesta feina quan tens hores lliures, tothom treballa i quan tothom fa festa et toca treballar.  Llavors tenia pocs referents per compartir experiències, a més,  durant aquells anys es trobava poca informació, algun llibre amb fotografies molt maques i poc més… (de l’internet ni se’n sentia a parlar ???).

Així és que un dia vaig decidir recuperar un arbre i li va tocar a aquest pi. El pobre ha estat la víctima d’un principiant, amb ell vaig aprendre a filferrar,  passant per un munt d’estils, semi cascada, escombrat pel vent, inclinat, vertical, … 

Durant molts anys  després de fer-li de tot i més, quan  va començar a tenir volums de verd, i bastant densificats, em vaig decidir a formar-lo com a vertical informal.

Mentrestant vaig fer un curset amb el Pere, què pujava a Valls a un local de la Sal Grossa. Durant aquells anys tota la informació que trobava sobre els pins era referida al Pi Blanc Japonès o Pentaphylla (P. Parviflora), Pi Negre Japonès (P. Thumbergii), Pi Roig Japonès (P. Densiflora) o Pi negre (P. Mugo). Però del Pi Blanc o Carrasco (P.Halepensis)es trobava poca informació relacionada amb el Bonsai.  Vaig decidir començar a aplicar-li les tècniques que explicaven en diversos articles sobre els pins.

Febrer 2007

D’aquesta manera, a base d’anar provant, em vaig adonar que tenia la tendència a un creixement de branques molt primes i llargues, amb unes agulles també allargades, sense les típiques espelmes que es veuen als pins, la qual cosa feia difícil aconseguir que les branques brostessin pel darrera. Vaig aprendre que havia de començar a pinçar els nous brots més aviat, abans que s’estiressin massa. Amb el temps estic aconseguint que les branques ja no s’allarguin tant i densifiquin més.

 Es tracta d’un pi molt fort, al què li he fet de tot: filferrar amb torsions impossibles, o tallar agulles per la meitat com qui talla un floc de cabells per reduir densitat…Després d’haver tallat les agulles del pi es queden negres, però si es fa en l’època de creixement fort surt una goteta de resina i ja no passa.

Quan  començava a tenir una forma i ramificació bastant acceptable, a finals de febrer,  el vaig trasplantar i aquell mateix any el vaig exposar al Firagost 2009.

Durant el 2009, a la localitat de Lorca, vaig assistir amb un grupet de companys de la Associació, al XXV Congres Europeu de Bonsais. Allí vaig escoltar una xerrada en llengua anglesa on es parlava dels pins, només vaig poder agafar idees del que veia, ja que no entenia gran cosa.

Aquell dia va ser la primera vegada que vaig veure el requadre que explica els treballs a realitzar als pins durant els 12 mesos de l’any (en anglès) i que després ha sortit publicat a moltes revistes, ja traduït.

Durant tots aquests anys li he aplicat totes les tècniques que s’expliquen per tal de densificar els pins, com treure les fulles dels anys anteriors, pinçar els nous brots, aplicar el Metsumi, etc.

Va arribar un dia que vaig creure oportú  eliminar la primera rama, ja que amb la por del principiant tenia els meu dubtes, així que abans de tallar-la vaig passar una fotografia pel Paint de Microsoft, esborrant-la per veure con quedaria. Al final la vaig deixar com a fusta morta.

Amb el temps, al tenir més ramificació i controlant el reg s’ha aconseguit reduir el llarg de les agulles, ja a partir del 2012 va començar a fer espelmes, pel que vaig poder aplicar el Metsumi.

Durant tots aquets anys l’he anat cuidant conjuntament amb tots els altres arbres que tinc,  alguns anys amb més intensitat i d’altres gairebé abandonats, pràcticament, només regant-los perquè no es morissin.

A l’octubre del 2015 el vaig exposar a la mostra de tardor al pati de la Diputació de Tarragona.

2015

I a l’abril del 2019 el vaig portar a la Soshun per treballar-lo amb el mestre Takeo Kawabe, on se li va treure bastanta ramificació, baixant les rames que van quedar i deixant-lo més estilitzat veient millor tot el moviment de l’arbre.

Al desembre del 2019 el vaig preparar pel  trasplantament que li faria al març del 2020, a una torreta rodona i més petita, més adient a la forma de l’arbre. Es tracta d’una varietat de pi molt resistent i molt apropiada per practicar treballs com bonsai, us animo a provar.

2021

Aquests són altres pins halepensis que estic treballant de la meva col·lecció.

Josep Maria Casabona

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Mostra de bonsais a Tarragona Floreix

Dintre de les activitats de Tarragona Floreix i amb col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat, L’Associació Tarragona Bonsai ha participat amb una mostra representativa d’aquest art mil·lenari.

El pati Jaime I ha estat una marc magnífic per gaudir d’aquestes petites meravelles

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CRYPTOMÈRIA JAPÒNICA

CRYPTOMÈRIA JAPÒNICA

M’agradaria compartir amb vosaltres, la meva petita experiència en una espècie poc coneguda en bonsai, anomenada Cryptomèria japònica. És tan poc coneguda que alguns professionals dubten que aquest sigui el seu nom autèntic, perquè la cryptomèria  és una conífera que té moltes varietats.

Quan em feia la col·lecció de la revista Bonsai Autòcton va sortir aquest número de la Cryptomèria japònica.

El descobriment d’aquesta espècie va començar quan un exemplar em va arribar a les mans en un garden de bonsai, cap al 1986, llavors ja  es venia amb aquest nom. Era un estil escombra o hokidachi. En aquell temps no havia quasi informació sobre el conreu del bonsai, en general. Quan vaig preguntar sobre la seva cura  em van dir que era un arbre d’exterior, necessita molt de reg i que havia de pinçar els brots nous amb els dits i mai amb les tisores . Així ho vaig fer i l’arbre es va fer molt bonic fins que va començar a assecar branques  i anar cada vegada pitjor.

En aquella època vaig tenir la possibilitat de fer un curset de bonsai a l’Escola d’Horticultura de Reus amb en Juan Cots. Vaig portar l’arbre i em va comentar que el veia massa densificat i que s’havia d’aclarir. A les branques interiors vam trobar una quantitat enorme d’àcars, eren unes aranyes minúscules que havien fet els seus nius entre les acícules seques. Us puc dir que és l’única conífera on les he vist. Després va perdre força de mica en mica, i al final es va assecar.

Passat un temps vaig anar a Mistral Bonsai  i vaig trobar de nou aquesta espècie. A l’etiqueta posava Cryptomèria japònica elegance. Allò es va convertir en un repte i la vaig comprar. La vaig cuidar seguint les pautes de la revista, amb molt bons resultats, i aviat vaig podar i fer esqueixos com  feia amb la resta d’espècies. Els esqueixos funcionaven perfectament, van arrelar gairebé tots, i sense adonar-me’n vaig reunir una bona quantitat  que amb el temps s’han  convertit en arbres amb troncs molt  interessants.

Jo seguia treballant les cryptomèries aplicant algunes idees que en aquell moment em venien al cap, ja que no havia tallers de bonsai i poca gent coneixia aquesta espècie.

Les cryptomèries prefereixen una situació d’ombra total durant els mesos més calorosos i mitja ombra la resta de l’any, d’aquesta manera es pot obtenir la tonalitat entre blava i verda als seus brots. En canvi a l’hivern les acícules es tornen marró-vermell i s’ha de tenir molta precaució amb les glaçades.

Detall de fusta seca en una Cryptomèria japònica

Quan arriba la primavera les acícules es posen de color verd, però no s’aclaren fins que comencen a brostar, així es poden veure perfectament els brots interiors que podem tallar, amb tisores, i així podem treballar sempre amb branques joves que creixen a l’interior de l’arbre. Aquest treball es pot fer entre l’abril i el maig, depenent del clima de la zona on vivim. Quan comencen a brostar al març, fins finals d’abril, es poden fil-ferrar i trasplantar.

 Al maig , quan els primers brots s’han allargat es poden pinçar amb els dits i es treballen tots els pisos que s’han format. Això s’anomena “tanawari”, i ho podem  fer fins a començaments de setembre. Entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre es poden aclarir els arbres en lloc de fer-ho a  la primavera, d’aquesta manera evitarem les puntes seques.

Com creixen molt és millor trasplantar-los cada 2 anys,  i és que les seves arrels de seguida omplen la torreta. Si agafen àcars la millor solució és utilitzar sabó potàssic. La cryptomèria és una conífera de creixement ràpid, per això necessita molta aigua i un substrat que retingui molt la humitat, per exemple: 75 % de akadama i 25 % de pomice, tot i que també s’adapta a altres substrats.

És un espècie molt fàcil de cuidar tot i que necessita un treball constant. Si  un any la descuidem de seguida perd la forma per la qual cosa el manteniment ha de ser constant.

És una satisfacció veure’ls créixer, modelar-los i viure amb ells, perquè els anys passen per igual per a uns i per als altres, i al final t’adones que han compartit una part de la teva vida.

Us mostro alguns dels arbres que es van formar a partir d’esqueixos, fa molts anys. Encara ara, alguns es troben en formació.

Rosa Aulés Iborra

Publicat dins de General | Deixa un comentari