Resulta que recentment he estat al jardí d’un gran aficionat alemany que resideix en el llevant espanyol des de fa més de 30 anys. En el seu jardí impecable i molt ben cuidat podem veure oliveres, magraners, figueres, bouganvillas, ficus, juniperos, … arbres de gran port i en un magnífic estat de vigor després de més de 20 anys de cultiu en alguns casos. I he de dir que el que més m’ha cridat l’atenció és la seva estratègia de cultiu. Com a substrat no utilitza akadama. Tan sols grava volcànica, pomice o sorra de riu amb diferents proporcions de fibra de coco. I pel que fa a l’abonat, ull a la dada: Fertilitzant líquid universal per a plantes de flor. Llegint això qualsevol purista del bonsai es posaria les mans al cap, però veient l’estat saludable de la seva col·lecció i repeteixo, després de més de 20 anys de cultiu et sorgeixen moltes preguntes. És curiós que un altre que advoca per aquest tipus de cultiu és Walter Pall, també alemany. Vull pensar que sigui coincidència o convergència i no que els alemanys siguin més pràctics que nosaltres.
Continua llegint →
