Associació Tarragona Bonsai

Avui us vull parlar d’un pi que vaig recuperar fa temps. Després de 2 anys de conreu, quan l’arbre estava ben arrelat, el vaig treballar en un taller que va fer el mestre japonès Takeo Kawabe  en una de les seves visites a Tarragona. L’arbre estava prou fort i el treball realitzat va ser molt bonic. L’arbre va evolucionar positivament després del treball però al cap d’un temps vaig descobrir que tenia unes taques a les fulles, era la phytophtora. Quan sents aquest nom és per espantar-se  i de seguida vaig tractar l’arbre amb diferents fungicides. Però l’arbre no responia positivament i cada vegada estava pitjor. A la foto següent es pot apreciar la greu afectació que li havia provocat el fong.

Jo ja havia llançat la tovallola però de nou ens va visitar el mestre Kawabe i quan va veure l’arbre em va dir: “Charo l’arbre està molt malalt però proba aquest tractament: sulfata cada 15 dies amb un fungicida diferent”. La primera vegada vaig fer servir Quadris, al cap de 15 dies vaig utilitzar Pelt i després el vaig tractar amb Previcur. L’arbre va reaccionar i de mica en mica es va recuperar. Encara ara segueixo fent-li tractaments amb fungicides però més distanciats en el temps. Podeu veure l’evolució que ha fet a les fotos.

• 

• 

No és un arbre fantàstic, però estic contenta d’haver-lo salvat, tot i que diuen que aquesta malaltia sempre està latent. Espero que us serveixi la meva experiència si mai teniu, millor que no, el mateix problema.

Consolación García

Avui hem fet un taller de Bonsai amb els arbres de l’associació. Ens hem trobat a la parcel·la de Pere Amenós amb totes les mesures de seguretat i prevenció de la CoVid 19.

Després d’un bon esmorzar ens hem posat a la feina amb tres monstres de bonsai: dues savines i un teix enorme (calia dues persones per moure l’arbre). Ens hem emprat de valent en  les tasques realitzades i tothom ha participat.

Hem tret el filferro  de la savina més gran, una phoenicea que havia estat treballada pel mestre Takeo a la Soshun 2019 i li hem netejat la fulla vella.

L’altra savina és una rastrera que també ha tingut una neteja de fulla vella.

I el treball més important s’ha fet sobre el teix: pinçat molt fort, filferrat,  i definició de noves rames. Tots hem quedat satisfets del resultat final i fins i tot hem parlat que aviat es podrà presentar en alguna exposició. 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

És el típic ficus comercial “pota d’elefant” o “ginseng” que ve amb una torreta de plàstic i una terra pèssima. La primera foto que tinc es del 30/01/2018, però ja feia uns mesos que tenia aquest ficus, diria que me’l va regalar la meva sogra pel meu aniversari per tant imagino que el tinc des del mes de maig del 2017.

30/01/2018 primeres fotos que tinc:

• 

• 

Durant aquest període només el vaig filferrar una mica ja que des  que el vaig veure per primera vegada tenia molt clar el que volia fer…

13/05/2018:

• 

• 

• 

• 

Volia corregir aquestes arrels horribles que donen nom a aquests exemplars i la millor manera era fent un “acodo” i aprofitant l’amplada que li donaven les arrels  podria quedar un ficus amb un nevari força curiós.

Així que el 13/05/2018 agafo una navalla ben afilada i “al lio” busco el millor punt per fer el tall, que serà a partir d’on iniciarà el futur nevari.  Pelo bé tota la superfície i posteriorment amb l’ajuda d’una bossa de plàstic i filferro faig un espai que omplo amb “musgo sphagnum”, el vaig mullant i introduint contra el tronc de l’arbre fins que està tot l’espai ple, el lligo fort i ho deixo obert per dalt per poder regar.

13/09/2018, 4 mesos mes tarda sorpresa:

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

El 13/09/2018, només 4 mesos mes tard, miro a veure si hi ha arrels i en anar destapant em vaig endur una gran sorpresa, havia generat moltes arrels així que era el moment de separar l’acodo. Després d’una bona estona desenredant i separant les arrels del “musgo sphangum” aconsegueixo  destapar el tronc de l’arbre. Decideixo  per on he de tallar per separar el nebari nou del vell, i amb l’ajuda d’una serra  tallo  tota la base  i  poleixo la ferida amb una podadora còncava deixant la part de sota el més plana possible. Retallo una mica les arrels massa llargues i les mal col·locades, el podo una mica de la copa per equilibrar-lo amb les noves arrels i el planto amb una barreja d’akadama i pomice, les ferides grans les tapo amb pasta cicatritzant. Unes setmanes protegit, sobretot del vent i a partir d’aquí , aigua, sol i ben abonat.

13/09/2018, Així va quedar finalment a la nova torreta:

Evolució del ficus des de llavors fins al dia d’avui amb fotografies.

25/06/2019, reacciona bé al transplantament

25/07/2019, està molt brostat i amb molt bona forma, aprofito per defoliar-lo:

• 

• 

14/03/2020, abans i després de pinçar:

• 

• 

07/05/2020 abans i després de defoliar:

• 

• 

09/05/2020 detall del nebari:

05/08/2020 comparativa entre l’estat inicial i l’estat actual:

• 

• 

• 

Eduard Bosch Forn

Història d’un om xinès comercial

L’om xinès (ulmus parvifolia) és una opció freqüent i accessible per a treballar pels que comencen a introduir-se al món del bonsai, ja que és molt resistent a les podes, trasplantaments i a variades condicions climàtiques. Fer-se amb un exemplar comercial és molt fàcil ja que abunden en centres comercials i de jardineria. No obstant això la seva producció en massa es reflecteix en general en una descurada ramificació i uns troncs poc estètics en forma de “s”. Si volem transformar aquest arbret en un bonsai de qualitat, haurem de fer canvis dràstics i conseqüentment tenir una mica de paciència, perquè finalment puguem contemplar un arbre que ens transmetrà la sensació d’estar davant d’un autèntic i diminut bocí de naturalesa al nostre jardí o balcó .

Aquí tenim un típic om xinès comercial. La ramificació secundària està formada per trams rectes que creixen en totes direccions, especialment cap amunt:

Realment aquest arbret ha estat treballat  com si fos  un “seto”. Haurem d’esperar al començament de la primavera per fer-li una poda dràstica i eliminar tot el sobrant, deixant exclusivament la ramificació primària, tal com es mostra en la següent foto:

Amb uns anys de podes, pinçats i filferrats, s’anirà definint una bona estructura general de l’arbre. Un simple canvi en la inclinació i una lleugera rotació del front, va dissimular la simple i poc atractiva forma de “s”, donant d’aquesta manera un aspecte completament diferent al nostre petit arbre. També podem  millorar el nevari mitjançant la realització d’un empelt d’arrels a la primavera, ja que aquests arbrets comercials de formació ràpida solen tenir poques arrels a la seva base.

A poc a poc anem millorant l’estructura de la ramificació, que s’estén de forma adequada cap a les masses foliars, que cada any augmenten en grandària:

Passats uns anys, podrem estar orgullosos de posseir un bonic bonsai que cridarà l’atenció dels nostres familiars i amics.

A continuació mostro l’evolució durant 10 anys d’aquest arbre:

• 

• 

Hem arreglat la ramificació i dissimulat  la poc estètica forma en “s”, i hem millorat  el nevari, utilitzant podes, filferro, pinçats, cultiu i molta paciència.

José Manuel
Pérez Sánchez

El dissabte 8 d’agost es va fer un taller de kurama artificial a càrrec del nostre  soci Enrique, que a més va ser l’amfitrió de la trobada. També vam aprofitar per portar alguns arbres i intercanviar idees i opinions. Aquesta pràctica ajuda molt a solucionar problemes  i a veure els arbres des d’un altre punt de vista. Tots els participants donen la seva opinió de com fer millores. El taller de kurama ha estat molt divertit, cal tenir una mica de manetes sinó et pots emportar un bloc de ciment a casa. Però Enrique ha estat molt pacient i ens ha aconsellat en tot moment. Hem passat un matí molt agradable, i en molt bona companyia

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•