Història d’un pi blanc (Pinus halepensis)

Farà uns trenta anys un Nadal em varen regalar un bonsai de “Ehretia” (carmona) i un llibre sobre el cultiu de bonsais. Per cert, la Carmona va durar poc temps, però va ser suficient per quedar-m’hi enganxat al món del Bonsai.

En aquella època jo treballava a l’ hostaleria i amb aquesta feina quan tens hores lliures, tothom treballa i quan tothom fa festa et toca treballar.  Llavors tenia pocs referents per compartir experiències, a més,  durant aquells anys es trobava poca informació, algun llibre amb fotografies molt maques i poc més… (de l’internet ni se’n sentia a parlar ???).

Així és que un dia vaig decidir recuperar un arbre i li va tocar a aquest pi. El pobre ha estat la víctima d’un principiant, amb ell vaig aprendre a filferrar,  passant per un munt d’estils, semi cascada, escombrat pel vent, inclinat, vertical, … 

Durant molts anys  després de fer-li de tot i més, quan  va començar a tenir volums de verd, i bastant densificats, em vaig decidir a formar-lo com a vertical informal.

Mentrestant vaig fer un curset amb el Pere, què pujava a Valls a un local de la Sal Grossa. Durant aquells anys tota la informació que trobava sobre els pins era referida al Pi Blanc Japonès o Pentaphylla (P. Parviflora), Pi Negre Japonès (P. Thumbergii), Pi Roig Japonès (P. Densiflora) o Pi negre (P. Mugo). Però del Pi Blanc o Carrasco (P.Halepensis)es trobava poca informació relacionada amb el Bonsai.  Vaig decidir començar a aplicar-li les tècniques que explicaven en diversos articles sobre els pins.

Febrer 2007

D’aquesta manera, a base d’anar provant, em vaig adonar que tenia la tendència a un creixement de branques molt primes i llargues, amb unes agulles també allargades, sense les típiques espelmes que es veuen als pins, la qual cosa feia difícil aconseguir que les branques brostessin pel darrera. Vaig aprendre que havia de començar a pinçar els nous brots més aviat, abans que s’estiressin massa. Amb el temps estic aconseguint que les branques ja no s’allarguin tant i densifiquin més.

 Es tracta d’un pi molt fort, al què li he fet de tot: filferrar amb torsions impossibles, o tallar agulles per la meitat com qui talla un floc de cabells per reduir densitat…Després d’haver tallat les agulles del pi es queden negres, però si es fa en l’època de creixement fort surt una goteta de resina i ja no passa.

Quan  començava a tenir una forma i ramificació bastant acceptable, a finals de febrer,  el vaig trasplantar i aquell mateix any el vaig exposar al Firagost 2009.

Durant el 2009, a la localitat de Lorca, vaig assistir amb un grupet de companys de la Associació, al XXV Congres Europeu de Bonsais. Allí vaig escoltar una xerrada en llengua anglesa on es parlava dels pins, només vaig poder agafar idees del que veia, ja que no entenia gran cosa.

Aquell dia va ser la primera vegada que vaig veure el requadre que explica els treballs a realitzar als pins durant els 12 mesos de l’any (en anglès) i que després ha sortit publicat a moltes revistes, ja traduït.

Durant tots aquests anys li he aplicat totes les tècniques que s’expliquen per tal de densificar els pins, com treure les fulles dels anys anteriors, pinçar els nous brots, aplicar el Metsumi, etc.

Va arribar un dia que vaig creure oportú  eliminar la primera rama, ja que amb la por del principiant tenia els meu dubtes, així que abans de tallar-la vaig passar una fotografia pel Paint de Microsoft, esborrant-la per veure con quedaria. Al final la vaig deixar com a fusta morta.

Amb el temps, al tenir més ramificació i controlant el reg s’ha aconseguit reduir el llarg de les agulles, ja a partir del 2012 va començar a fer espelmes, pel que vaig poder aplicar el Metsumi.

Durant tots aquets anys l’he anat cuidant conjuntament amb tots els altres arbres que tinc,  alguns anys amb més intensitat i d’altres gairebé abandonats, pràcticament, només regant-los perquè no es morissin.

A l’octubre del 2015 el vaig exposar a la mostra de tardor al pati de la Diputació de Tarragona.

2015

I a l’abril del 2019 el vaig portar a la Soshun per treballar-lo amb el mestre Takeo Kawabe, on se li va treure bastanta ramificació, baixant les rames que van quedar i deixant-lo més estilitzat veient millor tot el moviment de l’arbre.

Al desembre del 2019 el vaig preparar pel  trasplantament que li faria al març del 2020, a una torreta rodona i més petita, més adient a la forma de l’arbre. Es tracta d’una varietat de pi molt resistent i molt apropiada per practicar treballs com bonsai, us animo a provar.

2021

Aquests són altres pins halepensis que estic treballant de la meva col·lecció.

Josep Maria Casabona

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.