Estils de Bonsai

Bonsai estil escombra

Hokidachi
Aquest estil escombra és apte per a arbres frondosos de fulla caduca amb branques fines. El tronc esdevé recte i vertical en el seu primer terç, o fins a la meitat de la seva alçada total, des de aquest punt el tronc es divideix en branques que s’obren fins a l’àpex; la ramificació comença a un terç de l’altura cap a totes les direccions en forma de ventall per acabar esdevenint en una forma globosa.

Bonsai estil vertical formal

Chokkan
L’estil vertical formal és molt comú en l’art del Bonsai. Aquest estil es troba també sovint en la natura, especialment quan no compte amb la competència d’altres arbres. El tronc es mostra recte i amb una bona conicitat.

Les branques es distribueixen radialment en totes direccions,  i acostumen a iniciar-se a un quart de l’alçada del tronc formant un arbre en un perfil piramidal.

Bonsai estil vertical informal

Moyogi

L’estil vertical informal és molt comú, tant en els Bonsai com en la naturalesa. El tronc es mostra amb una linea serpentejant en direcció cap al seu àpex que ha de quedar perpendicular a la base del arbre. Les branques acostumen a sorgir en les parts externes de les corbes. El tronc també hauria de gaudir de una bona una conicitat.

Bonsai estil inclinat

Shakkan
En la naturalesa, es troben sovint arbres inclinats habitualment per la força del vent, però també pot donar-se en arbres que per diverses circumstàncies han de créixer cercant la llum. En aquest estil l’àpex queda clarament desplaçat en respecte a la base de l’arbre. Les arrels de la banda contraria a la inclinació han de mostrar-se mes desenvolupades per tal de contrarestar la inclinació i afavorir-ne l’equilibri, també per aquest motiu de vegades es juga amb una major inclinació de les branques oposades al moviment del arbre. també es bo que mostri  una bona conicitat. Dins de l’estil i poden haver tres subdivisions en funció del seu grau de inclinació, lleu o moderada, mitjana o be màxima.

 Bonsai estil cascada

Kengai

Representa arbres que per diverses condicions adverses han estan obligats a créixer en direcció inversa al seu creixement natural els exemples mes habituals es troben arbres que creixen en penya-segats. Es poden representar amb o sense àpex. La línia del tronc revessa la base de la torreta.
Pot ser difícil obtenir aquest tipus de creixement cap avall en segons quins tipus de especies amb predomini apicals alts, el tronc puja en primera instància per després caure sobre si mateix i normalment capa un costat.

Bonsai estil semi-cascada

Han-kengai

L’estil semi-cascada, es deriva de l’estil cascada amb la peculiaritat de que aquest no sobrepassa la base del test.

Els recipients a on es planta son menys profunds que en els estils Kemgai que cau per sota del test. L’àpex creix per sobre del test, les altres branques es troben més avall.

 Bonsai estil literati

Bunjingi

L’estil Literati és el millor exemple d’arbres que han de lluitar per la seva existència. En la naturalesa aquest tipus d’arbres es troba en llocs on la competència d’altres plantes és tan gran que l’única manera de sobreviure és créixer per sobre de tots, o en llocs on els accents climàtics son extrems, fent créixer arbres força castigats que poden presentar fàcilment parts del seu tronc (sharis) o de les seves branques seques (jins). El tronc acostuma a ser prim i serpenteja cap amunt i habitualment està nu en els dos primers terços de la seva l’alçada. Es solen plantar aquests arbres en torretes petites i rodones.

Bonsai estil escombrat pel vent

Fukinagashi

L’estil Fukinagashi també és bon exemple d’arbres que han de lluitar per sobreviure. Totes les branques i el tronc creixen en una mateixa direcció, com si el vent bufés i fueteja l’arbre constantment cap a un costat. Tenen el seu model en arbres exposats a forts vents com en les carenes de les muntanyes. Les branques s’alternen a l’esquerra i a la dreta del tronc, però al final totes s’inclinen en una direcció, i les del costat exposat al vent aquestes solen se mes curtes e inclinades cap a la base.

Bonsai estil doble tronc

Sokan

El doble tronc és una forma molt comú en la naturalesa, però en els Bonsais no es veu molt. Normalment creixen dos troncs d’un sol sistema d’arrels, però també és possible que un tronc més petit sorgeixi del tronc principal molt a prop de la terra. Els troncs difereixen molt en gruix i altitud: el tronc més gros i més desenvolupat creix en direcció gairebé vertical, però el tronc més prim s’inclina una mica cap a fora cercant la llum. Els dos troncs formen un sol perfil de copa. Tambe es pot donar a coneixe com l’estil pare i fill

Bonsai estil troncs múltiples

Kabudachi

L’estil Kabudachi en realitat és igual a l’estil del doble tronc, però amb 3 troncs o més. Aquestos creixen tots d’un sol sistema d’arrels, així que és un sol arbre. Els troncs tenen una copa col·lectiva amb un sol àpex que estarà format pel tronc més gruixut i desenvolupat.

Bonsai estil bosc

Yose-ue

L’estil Yose-Ue s’assembla molt a l’estil de troncs múltiples, però amb una diferència important: el bosc consta d’arbres amb un nombre impar de exemplars solts que formen un grup. Els arbres més desenvolupats se solen trobar en el punt mitjà del test, que normalment és gran i pla. Els arbres més petits es planten més als costats perquè es formi una única copa de fulles. S’ha d’evitar plantar els arbres en una línia recta, així el bosc sembla molt més natural.

Bonsai estil arrels sobre roques

Seki-joju

En un sòl rocós les arrels dels arbres es troben obligades a cercar la terra fèrtil que es troba en els buits i fissures. Les arrels estan nues sobre les roques, així que es cobreixen d’una escorça semblant al tronc per protegir-se del sol. Com les arrels que creixen sobre la pedra després s’enfonsen a la terra del test la cura d’aquest tipus d’arbre no difereix del d’altres estils. En principi, el Bonsai pot tenir moltes formes, però alguns estils semblen més naturals que altres. Es molt habitual treballar aurons en aquest estil.

Bonsai arrelat en roca

Ishisuki

En aquest estil els arbres creixen dins dels buits o fissures d’una roca, el que significa que només hi ha un espai molt petit on poden desenvolupar-se i absorbir nutrients. Òbviament cal regar i fertilitzar regularment ja que la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i nutrients a la terra i dins de la roca és molt petita. La roca dins de la qual creix el Bonsai se sol posar en un test plana que conté aigua o graveta.

Bonsai estil bassa

Ikadabuki

A vegades un vell arbre enderrocat pot sobreviure en fer créixer les seves branques dirigides cap amunt. Perquè això succeeixi les arrels del vell arbre de proveir de suficients nutrients a aquestes branques per fer aquest esforç. Al cap d’un temps, noves arrels creixen des de la part inferior del tronc caigut, assumint al final la funció de les arrels originals. Les velles branques que creixien cap amunt ara es van fent més grans i gruixudes transformant-se en troncs amb múltiples branques gràcies al flux de nutrients de les noves arrels. Els nous troncs acaben per formar una copa única, tal com en l’estil Yose-ue. No obstant això, en l’estil bassa sí que veu que els nous troncs emergeixen del tronc original.

Bonsai estil fusta seca

Shabamiki

Amb el temps, en algunes especies podem trobar parts dels troncs vuits o pelats en algunes parts podrides als efectes atmosfèrics o be per ferides mal curades, Aquestes zones solen iniciar-se en la part baixa del tronc, proper a les arrels i ascendeix per ell fent-se cada vegada més prima. La intensa llum solar arriba a blanquejar aquestes parts nues i donar-los un aspecte molt característic d’aquest estil. Pel que fa al Bonsai, es pot emular aquest procés llevant l’escorça del tronc i tractant amb polisulfur càlcic perquè es blanquegi més ràpidament. Aquesta tècnica es diu fer shari.