INTRODUCCIÓ AL “SUISEKI”

“Suiseki”, significa literalment aigua sui, i seki pedra, però també es conegut mes popularment com a pedres paisatge, es en veritat una abreviatura dels mots : SAN-SUI-KEI-JO–SEKI que en japonès signifiquen MUNTANYA, AIGUA, PAISATGE, SENTIMENT, i PEDRA respectivament, i esta directament relacionades amb les religions budista i taoista, donat que inicialment simbolitzaven les muntanyes sagrades dels immortals, el seu origen es troba a la Xina amb una antiguitat que de ben segur supera amb escreix els 2.000 anys, però no es fins al segle XV, que es va introduir al Japó, i es en aquest país on s’ha estructurat i millorat la seva normativa classificatòria i la seva forma de exposició durant els darrers 50 anys.

Muntanya llunyana – Origen Xina

El “Suiseki” esta directament vinculat amb l’esperit del “Zen”, i també com no, en la “Cerimònia del Te” aportant un significat espiritual més profund. Es podria entendre el “Suiseki” com la màxima expressió dels sentiments i emocions que ens lliguen directament amb la Natura i al mateix temps en tot l’Univers. Els afeccionats al bonsai, més tard o més d’hora, entrem en contacte el “Suiseki”,com a forma de complementar el bonsai en les exposicions, o com un objecte individual propi, relacionat plenament amb la natura.

Biseki en un dibuix dque ens sugereix una forma humana – Origen. Tarragones

Són pedres no gaire grans (El mes adient per el que fa a la mida i volum, serien aquelles seria que es poden transportar amb les dues mans per una sola persona.) que per la seva forma, color i/o textura evoquen elements naturals principalment muntanyes, però també i tenen cabuda les formes de animals o fins i tot de persones o formes encara mes abstractes, esculpides per les pròpies forces i capricis de la natura. El mes important es la capacitat de suggestió que ens aporta la pedra en si mateixa, de fet també algun cop se ha denominat al “Suiseki” com l’art de contemplar les pedres.

Suiseki en forma de illa – Origen: Alt Emporda

Es busquen pedres naturals , que estiguin senceres sense trencar ni manipulades, (de vegades s’accepta modificar lleugerament la base per el seu assentament), es valoren especialment els colors foscos i les formes arrodonides o les pàtines que denotin el pas del temps, el que els japonesos entenen com a “Wabi-Sabi”, preferentment de duresa mitjana o alta, desestimant habitualment les de materials mes tou.

Suiseki en fomra de animal – Origen: Liguria – Italia

S’acostumen a exposar amb una peanya de fusta feta a mida anomenada “Daiza” o “Dai”, i també de forma alternativa en un “Suiban” (safata baixa de Cerámica), o molt mes ocasionalment en un “Doban” (safata metàl•lica usualment de bronze), ambdues modalitats quasi sempre es presenten en un llit de sorra a hi descansa la pedra o plens d’aigua, i mes ocasionalment amb els dos elements sorra i aigua. Al Japó habitualment s’acostumen a exposar amb “Daizas” a l’ivern i amb “Suibans” o “Dobans” preferentment a l’estiu.

Biseki en dibuix de ssol Naixent – Origen: Montsiá

Les dues grans classificacions segons la forma que tenen són.
Pedres paisatge, que poden evocar, muntanyes llunyanes o properes, cascada, penya-segats, illes, llacs, coves, refugis, túnels, altiplans, o d’altres elements relacionats amb la orografia natural.
Pedres objecte, que en el seu cas evoquen, persones, cabanyes, ponts, barques, animals, ocells, peixos o fins i tot insectes.
Un altre tipus de classificació bastant diferent inclou el “biseki”, traduït com a pedres boniques, les quals no s’entendrien ben bé com a “suiseki” , tot i això conviuen sense cap mena de restricció en les exposicions i són força valorades. En aquesta modalitat s’accepta que hagin pogut sofrir algun tipus de modificació, ja sigui rectificant i/o polint parts de la pedra o en la seva totalitat, amb la finalitat principal d’accentuar les seves qualitats; estructura, disseny o coloració. El “Biseki”, no te perquè donar importància a unes formes representatives ja estipulades, per tant moltes d’elles poden tenir un caràcter més abstracte, però de gran atractiu. Algunes tenen dibuixos o incrustacions a la seva superfície que evoquen objectes, paisatges o fins i tot elements atmosfèrics.

Suiseki Muntanya propera – Origen Xina

Les formes més atractives com a complement dels bonsai serien les pedres paisatge, perquè fàcilment es poden relacionar amb els arbres, en un segon terme, estarien les formes d’ objectes, persones o animals, i encara més difícil de combinar estarien les formes abstractes o amb dibuixos, perquè distreuen massa la visió del conjunt, per tant és més recomanable exposar-les soles.
Un altra forma de classificar-les és per la seva regió o comarca d’origen on han estat trobades, o menys freqüentment per l’indret específic de la seva troballa.

Quan exposem un suiseki en un suiban, que seria la forma més correcta o formal de fer-ho segons els especialistes, es vol emular els “karensansui”, coneguts també com a jardins de pedra seca. Hauríem de tenir en compte que el recipient contenidor no ha de ser ni massa petit ni massa gran, l’equilibri ideal de proporcions estaria al voltant del doble de la longitud de la pedra, però mai s’ha de situar centrada sinó una mica desplaçada, deixant un espai buit en un dels costats en funció de la forma especifica de la pedra. Com mes senzill sigui el suiban o el daiza en el que s’exposi la pedra més gran serà el seu protagonisme i el seu poder de suggestió. En canvi les pedres que representen objectes o figures és molt més adient de presentar-les en un daiza.

D’altra banda, cal tenir en compte que un dels millors llocs per trobar bons exemplars son les lleres dels rius, les platges o els indrets de muntanya en que la natura ha actuat sobre els seus elements esculpint formes atractivament evocadores. Per tant si esteu avorrits a casa sortiu al camp per veure si trobeu alguna pedra interessant en la vostra recerca, i podem gaudir plegats en alguna exposició propera dels vostres suisekis.

[slideshow_deploy id=’2504′]