CRYPTOMÈRIA JAPÒNICA
M’agradaria compartir amb vosaltres, la meva petita experiència en una espècie poc coneguda en bonsai, anomenada Cryptomèria japònica. És tan poc coneguda que alguns professionals dubten que aquest sigui el seu nom autèntic, perquè la cryptomèria és una conífera que té moltes varietats.
Quan em feia la col·lecció de la revista Bonsai Autòcton va sortir aquest número de la Cryptomèria japònica.
El descobriment d’aquesta espècie va començar quan un exemplar em va arribar a les mans en un garden de bonsai, cap al 1986, llavors ja es venia amb aquest nom. Era un estil escombra o hokidachi. En aquell temps no havia quasi informació sobre el conreu del bonsai, en general. Quan vaig preguntar sobre la seva cura em van dir que era un arbre d’exterior, necessita molt de reg i que havia de pinçar els brots nous amb els dits i mai amb les tisores . Així ho vaig fer i l’arbre es va fer molt bonic fins que va començar a assecar branques i anar cada vegada pitjor.
En aquella època vaig tenir la possibilitat de fer un curset de bonsai a l’Escola d’Horticultura de Reus amb en Juan Cots. Vaig portar l’arbre i em va comentar que el veia massa densificat i que s’havia d’aclarir. A les branques interiors vam trobar una quantitat enorme d’àcars, eren unes aranyes minúscules que havien fet els seus nius entre les acícules seques. Us puc dir que és l’única conífera on les he vist. Després va perdre força de mica en mica, i al final es va assecar.
Passat un temps vaig anar a Mistral Bonsai i vaig trobar de nou aquesta espècie. A l’etiqueta posava Cryptomèria japònica elegance. Allò es va convertir en un repte i la vaig comprar. La vaig cuidar seguint les pautes de la revista, amb molt bons resultats, i aviat vaig podar i fer esqueixos com feia amb la resta d’espècies. Els esqueixos funcionaven perfectament, van arrelar gairebé tots, i sense adonar-me’n vaig reunir una bona quantitat que amb el temps s’han convertit en arbres amb troncs molt interessants.
Jo seguia treballant les cryptomèries aplicant algunes idees que en aquell moment em venien al cap, ja que no havia tallers de bonsai i poca gent coneixia aquesta espècie.
Les cryptomèries prefereixen una situació d’ombra total durant els mesos més calorosos i mitja ombra la resta de l’any, d’aquesta manera es pot obtenir la tonalitat entre blava i verda als seus brots. En canvi a l’hivern les acícules es tornen marró-vermell i s’ha de tenir molta precaució amb les glaçades.
Quan arriba la primavera les acícules es posen de color verd, però no s’aclaren fins que comencen a brostar, així es poden veure perfectament els brots interiors que podem tallar, amb tisores, i així podem treballar sempre amb branques joves que creixen a l’interior de l’arbre. Aquest treball es pot fer entre l’abril i el maig, depenent del clima de la zona on vivim. Quan comencen a brostar al març, fins finals d’abril, es poden fil-ferrar i trasplantar.
Al maig , quan els primers brots s’han allargat es poden pinçar amb els dits i es treballen tots els pisos que s’han format. Això s’anomena “tanawari”, i ho podem fer fins a començaments de setembre. Entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre es poden aclarir els arbres en lloc de fer-ho a la primavera, d’aquesta manera evitarem les puntes seques.
Com creixen molt és millor trasplantar-los cada 2 anys, i és que les seves arrels de seguida omplen la torreta. Si agafen àcars la millor solució és utilitzar sabó potàssic. La cryptomèria és una conífera de creixement ràpid, per això necessita molta aigua i un substrat que retingui molt la humitat, per exemple: 75 % de akadama i 25 % de pomice, tot i que també s’adapta a altres substrats.
És un espècie molt fàcil de cuidar tot i que necessita un treball constant. Si un any la descuidem de seguida perd la forma per la qual cosa el manteniment ha de ser constant.
És una satisfacció veure’ls créixer, modelar-los i viure amb ells, perquè els anys passen per igual per a uns i per als altres, i al final t’adones que han compartit una part de la teva vida.
Us mostro alguns dels arbres que es van formar a partir d’esqueixos, fa molts anys. Encara ara, alguns es troben en formació.
Rosa Aulés Iborra