Transformació d’un talòs d’olivera en tres bonsais

Més o menys al setembre de l’any 2003 i per raons que alguns coneixeu, va caure a les mans un enorme talòs que era part de la soca d’una olivera vella que havia crescut als terrenys del càmping “La Ardiaca” de Cambrils.

Gairebé no cabia al maleter del cotxe i a l’arribar a casa el vaig posar en un recipient amb una solució d’aigua i aminoàcids.

La veritat, no sabia que fer amb semblant talòs i en aquest recipient va estar dos o tres mesos, per fi un dia em vaig decidir, amb uns punxons i una bona maça vaig poder partir-lo en tres trossos dels quals dos es van plantar i el tercer va anar a la xemeneia.

Ja no era un talòs, ara eren dos projectes de bonsai, el projecte núm. 1 i el projecte núm. 2.

Projecte núm. 1
Projecte núm. 2

Es van plantar en un substrat compost, aproximadament, per pomice 80% i lutita 20%. La brosta no va tardar en aparèixer i els troncs van arrelar i créixer lliurement durant diversos anys. El projecte núm 1 tenia una fusta morta molt interessant i després de netejar-la i treballar-la una mica amb raspalls de niló va començar a tenir qualitats per ser el punt d’interès d’un futur bonsai.

El projecte núm 2 era diferent, seguia sent un talòs pesant, tenia fusta morta però sense gaire sentit i no m’inspirava un possible disseny. Vaig fer el mateix que vaig fer amb el talòs inicial, com les parts vives es trobaven a l’exterior de la fusta morta el vaig partir per la meitat. La part més critica la vaig tallar amb motoserra i la resta la vaig trencar amb una palanca i alguns punxons per aconseguir una textura més natural de la fusta.

Ara tenia dos projectes nous, el que era un pesat talòs ara eren dos projectes, el núm. 2 i el núm 3, amb fusta morta molt prometedora i molt mes lleugers i dinàmics. Es van plantar en caixa de fruita amb la mateixa barreja de substrat, 80% de pomice i 20% de lutita.


Projectes núm 2 i núm 3 ja separats i plantats a la mateixa caixa.

Van créixer durant uns anys lliurement, i després es van podar i filferrar per formar el que en un futur haurien de ser les seves branques i la seva estructura bàsica. La meva intenció només era formar possibilitats de disseny, però sense definir estrictament res, tenir diverses alternatives per a la seva formació final .

Projecte núm. 2
Projecte núm. 3

Quan formem un arbre per fer un bonsai, és molt important tenir un bon pla de treball i fer només els treballs necessaris per assolir poc a poc el que l’arbre necessita. En aquest moment els tres arbres necessitaven definir clarament la fusta morta, i per poder-la treballar amb seguretat, els arbres havien de tenir un bon sistema radicular que permetrà resistir els treballs amb màquines elèctriques, amb enformadors i maces, havien de resistir vibracions, cops i pressions sense que s’enfonsés el seu sistema d’arrels. Treballar la fusta morta és una feina molt important i difícil, pot fer que tinguem un magnífic bonsai o un bonsai mediocre. S’ha de treballar pensant què aportarà al disseny final de l’arbre i tota l’estructura de branques i part verda de l’arbre ha d’harmonitzar per ressaltar aquesta zona. És per això que durant anys els tres arbres han crescut sense un criteri fix de formació. S’han treballat moltes branques, cuidant la seva conicitat i la seva ramificació però sabent que potser no formarien part del disseny final.

Els tres projectes junts

Actualment la fusta morta ja s’ha treballat i esta força definida, sobretot a l’arbre núm 1 i a l’arbre núm 3, només falta que l’aigua el vent i el temps facin la feina de degradar la part superficial i poc a poc anar traient aquesta part amb raspalls de niló, perquè tingui un aspecte el més natural possible. A l’arbre núm 2 la fusta no està definida del tot, encara cal treballar molt la part alta i treure pes a la part baixa, no el tinc de el tot clar i per això contínua plantat a la caixa de fruita, no vull que es trenqui el test que tinc pensat per plantar-lo en un futur.

Projecte núm 1

Ara és el moment de pensar seriosament el disseny dels tres bonsais, ja no són simplement projectes. El pla de treball està encaminat a aconseguir la ramificació necessària per formar l’estructura de branques principals, amb el gruix i el moviment adequat. Quan les branques principals estiguin formades el pas següent serà densificar-les, però per això encara falten dos o tres anyets més si tot va bé.

Dissenys dels tres projectes d’oliveres

Nota: Encara penso com seria avui el tros de talòs que es va cremar a la xemeneia.

Francesc Giner Ossó

Publicat dins de General | Feu un comentari

Empelt d’aproximació en un pi

L’empelt és una tècnica que s’utilitza en bonsai per obtenir branques on no n’hi ha, millorar un nevari afegint arrels, i moltes més possibilitats. No és tan complicat o difícil com es creu, però perquè sigui tot un èxit hem de conèixer diversos aspectes clau.

En el cas dels pins, moltes vegades es converteix en una tècnica imprescindible, ja que els costa molt formar brots nous  en escorça vella. Mitjançant l’empelt podrem col·locar  fullatge prop del tronc i  aprofitar així, material de viver o Yamadori, que sol tenir generalment el verd molt allunyat del tronc.

Hi ha molts tipus d’empelts però en aquest article em centraré en l’empelt d’aproximació.
Aquest tipus d’empelt ens ofereix la major probabilitat d’èxit si el comparem amb empelts formats amb altres plantes. Per fer-ho bé hem de tenir present diverses condicions claus.

En primer lloc hem d’utilitzar una tècnica correcta i ben executada. En segon lloc, l’arbre ha d’estar sa i preferiblement fort. I per últim, és molt important utilitzar un ganivet apropiat i extremadament esmolat (com a anècdota, hauria de poder afaitar el borrissol de l’avantbraç amb facilitat ). Per això hem d’esforçar-nos en el correcte esmolat del ganivet amb una pedra de gra molt fi, i fins i tot assentant el tall amb cuir i pasta.

Un bon tall ens garanteix l’íntim contacte del càmbium entre la branca gruixuda sense fulles i la branqueta empeltada. L’objectiu és tallar netament, sense malmetre  les cèl·lules ni el teixit vascular.

En uns mesos aquestes dues branques vives s’hauran soldat.

La temporada ideal per fer l’empelt és a la primavera, quan hi ha molta activitat i circulació de sàvia.

La tècnica:

Podem unir dues parts de plantes diferents, d’una mateixa planta i fins i tot d’una mateixa branca.

Un cop decidit el lloc on realitzarem l’empelt, busquem la branqueta apropiada que puguem apropar  fàcilment al tronc. Utilitzarem filferro per subjectar-la  en la posició adequada si fos necessari.

A continuació, amb la part del bisell del ganivet cap avall (el tall tendirà a sortir), realitzarem dos talls longitudinals prou llargs a la branqueta a empeltar, un a dalt i un altre a baix, , lliscant suaument el ganivet, i deixant aquesta secció tallada en forma de falca.

També deixarem una mica d’escorça  al costat més prim, per augmentar les possibilitats d’èxit, ja que així hi haurà  mes càmbium en contacte.

Seguidament, amb la part plana del ganivet cap avall (el tall tendirà a entrar), farem el tall a la branca gruixuda (sense fulles), enfonsant diagonalment el tall a una profunditat apropiada.

Preferiblement el tall es dirigirà cap a l’exterior de la branca, encara que el més important és que es produeixi un bon encaix quan inserim la branqueta.

Així doncs seguidament encaixem la branqueta en forma de falca dins del tall.

Subjectarem el conjunt al seu lloc, lligant l’empelt amb cinta. Donarem voltes al voltant, alternant la direcció de la cinta en forma de creu sobre l’empelt. Estranyarem fermament però sense excedir-nos.

Personalment  faig servir cinta de polipropilè, és fàcil de trobar (es pot comprar a un basar xinès) i és mes ferma i resistent.

Al  final de la tardor és probable que ja puguem separar l’empelt amb èxit. Per afavorir que l’empelt agafi  acostumo a fer una osca o  tall petit   a la branqueta d’entrada, tallant la meitat amb la buidadora còncava, d’aquesta manera s’afavoreix l’arribada de sàvia a la branqueta des de la nova branca gruixuda.   La branqueta es tallarà definitivament quan  arribi la propera primavera.

José Pérez Sánchez

Publicat dins de General | Feu un comentari

IKEBANA AL PATI JAUME I DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

El passat dijous 24/06/2021 i dins de les activitats que l’Associació Tarragona Bonsai va organitzar en l’anomenada “SHOKA 2021”,  va tenir lloc a les 11h. del matí una demostració d’Ikebana a càrrec de la professora na Josefina Espallargas Bella i posteriorment, cap a les 12h. del migdia es van portar a terme tallers d’Ikebana entre el públic assistent.

Es van elaborar deu composicions totes diferents i amb un material molt divers entre els que hi havia plantes d’aigua com jonquillos, paraigüets i falgueres que envoltats d’aigua i amb un material molt refrescant, representen l’estació de l’estiu.

També es pot veure algun paisatge simbolitzant la vegetació més llunyana i la vegetació d’a prop de manera que s’integren altres elements  com pedres amb formes foradades per l’aigua.

Totes les composicions reflecteixen la creativitat i sensibilitat del públic que va participar en els tallers dins d’un ambient de tranquil·litat i reflexió que va ajudar a aprofundir la relació personal de cadascú amb la natura.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Inauguració mostra bonsai Shoka 2021

Ahir a la tarda es va inaugurar la mostra de bonsai Shoka 2021. L’acte va tenir lloc al Pati de Jaume l de l’Ajuntament de Tarragona. L’espai és un marc inigualable per la primera mostra que l’Associació Tarragona Bonsai fa a l’Ajuntament de Tarragona. La inauguració de les jornades de bonsai va anar de la ma d’Elvira Vidal i Mª José López, conselleres de l’Ajuntament de Tarragona, i per part de l’associació, Francesc Giner que va fer el discurs inaugural. Després es va entregar un obsequi a tots els socis i sòcies que havien participat a la mostra amb els seus arbres. Potser no sóc del tot objectiu però la Shoka 2021 és la millor mostra de bonsai que l’associació ha fet mai, tant per la qualitat dels arbres com per la composició, i també pel bonic tokonoma que dona la rebuda a tots els visitants.

Publicat dins de General | Feu un comentari

TALLERS DE BONSAI AMB EN GABRIEL ROMERO

El passat dissabte vam fer 2 tallers, matí i tarda, amb el mestre Gabriel Romero, Gabi per als amics. Abans de posar-nos a la feina Gabi va aprofitar que havia socis novells per explicar les claus del bonsai. Mai està de més tornar a escoltar-les ja que sovint les coses més bàsiques no les fem correctament: aigua, sol, substrat, adob i tractaments. Sembla fàcil oi? Després vam treballar diferents espècies. Al matí: olivera, pi blanc, pi silvestris, figuera i  lledoner. I  a la tarda: 2 junípers, savina rastrera, aranyoner i alzina surera. Gabi parla a través del seu treball. Busca la línia que neix al nebari i acaba al cim i després col·loca les branques, amb parsimònia, per assolir l’harmonia

Publicat dins de General | Feu un comentari